lunes, 26 de noviembre de 2007

Confiar...

Al vespre, quan pujo cap a la residéncia després de sortir amb els amics, tinc por. Tinc por perqué haig de passar per una pujada solitària i obscura, on amb prou feines hi passa algú. Tinc por perqué penso en el que em podria passar, en els ulls que podrien vigilar des de la foscor, en la mort.
Però llavors em poso música (sort que porto mp3 al móbil! jeje) i sona la música de Taizé. "Nada te turbe, nada te espante, solo Dios basta..." i recordo aquella frase tan colpidora de l'Evangeli: "Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà..." i penso que, realment, la meva por és absurda. "Si Déu és amb nosaltres, qui estarà contra nosaltres?", ens té contats fins i tot els cabells i jo tinc por dels homes... Llavors és quan decideixo confiar, i la por s'esvaeix...


Senyor, tal com van fer en el seu moment els teus deixebles, jo també et demano avui que m'aumentis la fe... i tu, com vas fer amb ells, em dius que la fe és principalment confiança..

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Niña eres un encanto!Espero que en tu destierro encuentres lo que andas buscando... si no lo encuentras pronto, al menos que disfrutes cada momento y que sigas compartiendo tu energía con los que te rodeamos... si?
Besos, Lola.

Elisabet Ferrer dijo...

¡jeje! ¡muchas gracias Lola, tu si que eres un encanto! ;)