Fa una estona que miro per la finestra de la meva habitació. Sóc conscient de que sóc una privilegiada: des d'aquí puc contemplar Granada, que silenciosa i calmada segueix el curs de la llum del sol que es dilueix en els colors propis del capvespre. Poc a poc apareix la nit, i les llums de les cases començen a brillar a l'horitzor com estrelles.
Fa una estona, em sentia capficada per mil problemes, però després de contemplar aquest espectacle em sento molt millor. De fons, una cançó de Taizé: "Seigneur tu guardes mon âme, mon Dieu tu connais mon cour. Conduis moi sur le chemin d'éternité...".
És un desig expressat per mitjà de la música. Ara mateix, expresa perfectament el que sento.
Senyor, condueix-me per camins d'eternitat. No permetis que em centri en petits problemes quan tinc a l'abast solucionar-ne de més grans. Ajuda'm a sortir de mi mateixa, de veure el món per mitjà dels teus ulls. Perquè tan sols quan resto en el teu amor puc ser feliç. Perquè tan sols quan confio en el teu perdó, puc estimar.
Fa una estona, em sentia capficada per mil problemes, però després de contemplar aquest espectacle em sento molt millor. De fons, una cançó de Taizé: "Seigneur tu guardes mon âme, mon Dieu tu connais mon cour. Conduis moi sur le chemin d'éternité...".
És un desig expressat per mitjà de la música. Ara mateix, expresa perfectament el que sento.
Senyor, condueix-me per camins d'eternitat. No permetis que em centri en petits problemes quan tinc a l'abast solucionar-ne de més grans. Ajuda'm a sortir de mi mateixa, de veure el món per mitjà dels teus ulls. Perquè tan sols quan resto en el teu amor puc ser feliç. Perquè tan sols quan confio en el teu perdó, puc estimar.
Entradas
3 comentarios:
Ohhhhhhhhhh!!!
Un comentari en català! Feia temps que no llegia res en la teva llengua :)
He anat picotejant a estones els escrits del teu blog. Valoració? Et veig molt espiritual! La comunitat de Taizé a Granada et deu influenciar per a treure aquesta faceta. Sí, t'estic etiquetant, jutjant, descrivint... però crec que els humans ho fem per defecte. Ho portem fent al llarg de la nostra existència.
Porto dies preguntant-me si vindràs per Nadal i estaràs disponible una estoneta per a nosaltres.
Ens anunciaràs una bona nova en breu?
Núrie.
Hoooolaaaaa!!!!
Espero que tot t'estigui anant súper bé per Granadaaaa!!!!
Tens raó... a vegades ens capfiquem per petites coses i no veiem que hi ha una porta molt gran al costat, on es veu llum i posa sortida.
Wenu encara no t'he dit qui sóc!!! doncs l'Elisenda! que he tingut una grata sorpresa en descobrir el teu blog!
Un petonàs!
Jeje, doncs si, Nurie, torno a casa per Nadal! i espero que organitzem un petit sopar nadalenc per a celebrar-ho! :P Pel que fa a la meva "faceta" espiritual... no es tracta exactament d'una faceta, ni de cap reacció motivada per algú, sinó d'una aspiració i d'una inquietud que sempre he tingut.
Potser es que ara tinc el valor suficient com per expresar-ho lliurement.
Elisenda! quina ilusió veure el teu comentari! espero que a tu també et vagin molt bé les coses i que continuis fent intervencions en aquest bloq! :D
Petons a les dues!
Publicar un comentario